L’entitat, integrada a la Federació AEHT, inicia una nova etapa de quatre anys amb l’objectiu de reforçar la representativitat del col·lectiu i defensar un model d’allotjament urbà professionalitzat, que registra ocupacions de fins al 88,3% a l’agost i contribueix a la desestacionalització turística.

Jordi Vilar ha renovat el seu càrrec com a president de l’Associació d’Apartaments Turístics i Hostels de Tarragona (TAATH), entitat integrada a la Federació AEHT, i continuarà al capdavant de l’associació durant quatre anys més. Vilar afronta aquesta nova etapa amb la voluntat de donar continuïtat a la feina desenvolupada fins ara, seguir representant i defensant els interessos de les empreses del sector i reforçar el paper dels apartaments turístics i els hostels dins l’oferta d’allotjament de Tarragona ciutat.

Durant els darrers anys, l’associació ha treballat per donar veu a les empreses del col·lectiu, traslladar les seves necessitats a les administracions i afrontar conjuntament els principals reptes que afecten aquesta tipologia d’allotjaments. Una tasca que s’ha desenvolupat en coordinació amb la Federació AEHT i que tindrà continuïtat en aquesta nova etapa, amb especial atenció a la representativitat del sector, la col·laboració entre les empreses associades i el diàleg amb les institucions.

Un sector amb capacitat per generar activitat durant tot l’any

Coincidint amb aquesta renovació, l’associació posa sobre la taula la situació actual de l’allotjament turístic urbà a Tarragona i reivindica la contribució dels models de gestió professionalitzada a l’activitat econòmica de la ciutat. Les dades de rendibilitat, ocupació i estada mitjana mostren un mercat amb una demanda consolidada, però també amb uns costos d’explotació creixents que fan necessari adequar la comercialització i les polítiques que afecten el sector a la seva realitat econòmica.

La radiografia dels diferents models d’allotjament evidencia aquesta evolució. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els hotels de Tarragona van assolir l’agost de 2026 una tarifa mitjana diària (ADR) de 116,85 euros, un 9,48% més que el mateix mes de l’any anterior. L’ingrés per habitació disponible (RevPAR) també va créixer fins als 99,92 euros. Tot i això, l’hoteleria tradicional continua presentant una marcada estacionalitat, amb tarifes mitjanes que durant els mesos d’hivern se situen al voltant dels 74 euros.

Pel que fa als habitatges d’ús turístic (HUT), les dades de la plataforma d’anàlisi de mercat Airroi situen en 660 els anuncis actius a la ciutat, un 4% més que en el període anterior, amb una facturació mitjana anual de 21.925 euros per allotjament. La tarifa diària mitjana és de 132 euros i arriba als 188 euros durant l’agost. Aquest segment presenta comportaments diferenciats entre el nucli urbà, amb una demanda més constant, i les zones litorals, més condicionades per la temporada turística.

Un dels indicadors més rellevants per a la TAATH és, però, el comportament dels edificis d’apartaments turístics amb gestió unificada. Segons les dades del Tourism Data System, aquest model registra una ocupació per places que va del 32% al gener fins al 88,3% a l’agost de 2026. L’estada mitjana acumulada de l’any és de 4,68 dies i arriba als 7,71 dies durant el mes d’agost, una dada que reflecteix la capacitat d’aquest tipus d’allotjament per atraure estades més llargues.

En termes de rendibilitat, els apartaments de dues a quatre places presenten una tarifa mitjana diària acumulada de 81,41 euros, que s’eleva fins als 103,57 euros a l’agost, mentre que el RevPAR se situa en 58,42 euros de mitjana i arriba als 93,72 euros durant el mateix mes. Les unitats de quatre a sis places registren una tarifa mitjana de 109,21 euros i un RevPAR de 66,78 euros.

Aquestes xifres, segons l’associació, confirmen la capacitat del mercat per absorbir una oferta d’allotjament urbà professionalitzada i amb activitat més enllà dels mesos de màxima afluència turística. Un model que contribueix a diversificar l’oferta de la ciutat i que dona resposta a perfils de visitants vinculats no només a les vacances, sinó també a l’activitat professional, acadèmica, esportiva i cultural.

La fiscalitat, un dels reptes per a la viabilitat dels allotjaments professionals

En aquest context, la TAATH alerta que l’increment dels costos operatius, els subministraments i les exigències de qualitat de la destinació obliga les empreses a disposar de marges suficients per mantenir les instal·lacions, millorar els serveis i invertir en eficiència energètica. Una necessitat que, a parer de l’entitat, ha de tenir-se en compte a l’hora d’impulsar noves mesures fiscals.

En aquest sentit, l’associació expressa la seva preocupació per la modificació de l’Ordenança Fiscal número 14 de Tarragona, que preveu aplicar el recàrrec màxim de l’IBI als habitatges d’ús turístic. La TAATH considera que aquesta mesura hauria de tenir en compte les particularitats dels edificis d’apartaments turístics que funcionen sota un model d’explotació i gestió unificada, diferenciant-los dels habitatges d’ús turístic dispersos.

L’entitat adverteix que aplicar el mateix recàrrec sense distingir entre aquests models pot comportar una sobrecàrrega fiscal per a establiments que ja desenvolupen una activitat econòmica professionalitzada, amb serveis propis de l’hostaleria i obligacions tributàries com l’IVA del 10% i l’impost sobre les estades en establiments turístics. Per això, defensa que qualsevol mesura fiscal ha de tenir en compte la naturalesa de l’activitat, el model de gestió i la contribució econòmica que genera cada tipologia d’allotjament.

Per a la TAATH, el futur de l’allotjament turístic urbà passa per consolidar una oferta professional, competitiva i sostenible, capaç de generar activitat durant tot l’any, mantenir llocs de treball i contribuir al teixit econòmic de la ciutat. L’associació considera que la ciutat de Tarragona disposa dels atractius patrimonials i turístics necessaris per continuar creixent com a destinació de referència, però que aquest desenvolupament ha d’anar acompanyat d’un marc normatiu i fiscal que reconegui la diversitat de l’oferta i afavoreixi la qualitat i la viabilitat de les empreses que hi operen.