El turisme cultural engloba una àmplia varietat de significats i d’atractius que el distingeixen d’altres formes de turisme, principalment, per l’experiència de connexió i aprenentatge. I és que el desig de cultura és una motivació que pot establir la diferència entre l’elecció d’un destí o d’un altre. Aquest tipus de turisme, que no només es redueix al patrimonial, sinó que també compren, per exemple, el turisme creatiu o artístic, contribueix a la diversificació de l’oferta i reforça la identitat i el valor de territoris com el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Mentre el turisme de sol i platja concentra la seva activitat principalment a l’estiu i es basa en la relaxació i l’entreteniment; esdeveniments culturals com Tarraco Viva o Trapezi Reus, tenen la capacitat d’atraure visitants de proximitat en altres períodes i, encara millor, fer que repeteixin l’experiència any rere any. Són festivals que no només generen un impacte econòmic, social i cultural directe sobre la ciutat, sinó que projecten una imatge de qualitat del destí, contribuint a la seva diferenciació i posicionament.
Aquests són alguns exemples de propostes culturals estacionals que tenim a casa, però no podem oblidar les permanents. Museus i centres culturals com Mas Miró, el Museu Terra o el Centre d’Art Lo Pati són espais que construeixen noves narratives sobre el món rural contemporani i que al mateix temps, fomenten la reflexió i generen una convivència enriquidora entre habitants i visitants. Les seves propostes ajuden a enfortir la cultura local, a promoure la sostenibilitat i a empoderar la seva gent, explicant, per exemple, que Miró viatjava amb una garrofa de Mont-roig, reflexionant sobre l’ús que fem de l’aigua en clau de dona o recorrent els Ports a través d’intervencions artístiques.
Un aspecte fonamental d’aquesta riquesa cultural que tenim a casa és el seu potencial per construir una marca de territori única. Festivals com l’Eufònic a Les Terres de l’Ebre o espais com El Convent de les Arts a Alcover atrauen un públic assistent (però també participant) que busca una experiència més íntima i autèntica i que, de retruc, acaba coneixent l’entorn o la gastronomia de la zona a través de les activitats que programa. I és que turisme cultural també és això.
Un altre exemple és el Festival Terrer, al Priorat, el qual vincula arquitectura, música, vi i paisatge en una proposta que diversifica el perfil de públic enoturista que habitualment escull la comarca i que reforça el posicionament de marca d’aquest territori delicat i amb caràcter.
Alguns d’aquests atractius que menciono, segurament són interessants per un perfil que l’Agència Catalana de Turisme cataloga com a “turista pur” (en contraposició o complement al perfil de “turista col·leccionista” o “omnívor cultural”), pel seu interès cultural intencionat i intensiu. En aquest sentit, conèixer els matisos que defineixen els diversos perfils de turista cultural és clau a l’hora de dissenyar accions de comunicació que connectin amb el comportament de viatge d’un visitant que trenca amb el turisme de sol i platja i amb els motius habituals d’elecció del nostre destí. Un perfil de turista que acostuma a ser curiós, respectuós, inquiet i transformador, ja que els souvenirs que s’emporta a casa no s’omplen de pols ni s’encongeixen; sinó que es tradueixen en coneixements, descobriments i experiències que ajuden a trencar estereotips i que fomenten la generació d’un nou relat territorial.
Així doncs, potenciar el turisme cultural al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, potser a través d’una marca conjunta, ens servirà per atraure a un viatger de qualitat que genera ocupació els 365 dies de l’any als allotjaments de l’Associació Hotelera de l’AEHT. Així doncs, posicionar la cultura com a atractiu alternatiu o complementari, ens ajudarà a conservar i enriquir la nostra identitat, però també a qüestionar-la i a capgirar-la per promoure una altra percepció del destí.
