Cada vegada que s’anuncia una nova prohibició que afecta la vida quotidiana, convé preguntar-nos si realment és l’únic camí per assolir l’objectiu que perseguim. La voluntat de reduir el consum de tabac i protegir la salut pública és compartida per tothom, també pel sector de l’hostaleria. Ningú discuteix els efectes nocius del tabac ni la necessitat de continuar avançant cap a hàbits més saludables. El debat, però, és un altre: és la prohibició realment el millor instrument per aconseguir-ho?

Les terrasses formen part de la nostra manera de viure. Són espais de convivència on coincideixen famílies, amics, turistes, gent gran, infants… També són un exemple de com la societat ha anat construint, cada vegada més, una convivència basada en el respecte i el sentit comú. Quan hi ha nens a prop, quan algú demana que no es fumi o quan una situació pot resultar incòmoda, la immensa majoria de vegades les persones troben la manera d’entendre’s. Els conflictes existeixen, però són excepcionals.

Quan una societat madura és capaç d’autoregular-se, el paper de les administracions hauria de ser fomentar aquesta cultura del respecte i la responsabilitat compartida, en comptes de substituir-la per una nova prohibició.

A més, aquesta mesura situa els establiments d’hostaleria en una posició que no ens correspon. Des del sector ens neguem a que se’ns traslladi la responsabilitat de vetllar pel compliment d’una prohibició que és competència de l’administració. Els professionals de l’hostaleria hi som per acollir, atendre i oferir un bon servei als clients, no per intervenir en situacions de conflicte ni actuar com a policies. Aquesta no és la funció dels bars i restaurants, ni és raonable carregar-nos amb una responsabilitat que no ens pertoca.

També és legítim preguntar-se si la mesura aconseguirà realment l’efecte desitjat. Moltes persones que vulguin fumar simplement s’aixecaran de la taula i ho faran a pocs metres de la terrassa. El fum continuarà arribant als voltants, però amb un inconvenient afegit: en aquests espais els fumadors no disposaran de cendrers ni de papereres específiques, fet que pot acabar incrementant la presència de burilles a la via pública i generant un nou problema de civisme.

Per això creiem que el camí hauria de ser un altre. Les polítiques públiques són més efectives quan aconsegueixen transformar hàbits que no pas quan simplement imposen restriccions. Els grans avenços socials s’han consolidat quan han anat acompanyats d’informació, conscienciació i una tasca continuada d’educació. Així ha passat amb l’ús del cinturó de seguretat, amb el reciclatge o amb molts altres canvis que avui assumim amb absoluta normalitat. Quan les persones entenen el perquè d’un comportament, l’acaben incorporant de manera molt més sòlida que quan simplement el compleixen per evitar una sanció.

Des del sector de l’hostaleria sempre hem demostrat capacitat d’adaptació. Ens hem adaptat a les lleis antitabac anteriors, a les normatives sanitàries, als canvis en els hàbits de consum i a moltes altres transformacions. Continuarem fent-ho sempre que sigui necessari. Però també creiem que és la nostra responsabilitat aportar la visió d’un sector que coneix de primera mà el funcionament de les terrasses i defensar solucions que afavoreixin la convivència sense recórrer sistemàticament a noves prohibicions.

Cal confiar més en la maduresa de la ciutadania. Educar és més lent que prohibir, però els resultats acostumen a ser més profunds i duradors. Una societat que actua per convicció és una societat més responsable que una que només actua per obligació.

Tampoc podem obviar la projecció internacional d’una mesura com aquesta, que en l’actualitat s’aplica únicament a Suècia. A Espanya, les terrasses formen part de la identitat social, cultural i turística del país. Qualsevol regulació que afecti aquests espais tindrà ressò més enllà de les nostres fronteres i contribuirà a definir la imatge que projectem com a país.

És positiu transmetre que apostem per la salut pública, però ho seria més encara demostrar que confiem en una ciutadania madura, capaç de conviure amb responsabilitat sense necessitat que cada conducta estigui regulada per una nova prohibició. Quan davant de qualsevol repte la primera resposta és prohibir, transmetem la idea que la convivència només és possible sota la tutela constant de la norma.

L’hostaleria no demana carta blanca. Demana confiança. Confiança en les persones, en l’educació i en la capacitat d’una societat madura per resoldre els reptes quotidians des del respecte i la responsabilitat compartida. Si volem una societat més saludable, comencem per convèncer-la. Les prohibicions poden ser immediates; l’educació és la que transforma els comportaments de manera duradora.

Raffa Olivier

Secretari de l’AEHT