Des de la pandèmia del SARS-COV2 el sector de la restauració i l’hoteleria han vingut patint moments molt difícils. Tanmateix, molts negocis han pogut refer-se gràcies a una resistència pròpia de la genètica del sector, alguns per haver-se reinventat i altres gràcies a operacions de reestructuració o refinançament, però la veritat és que, tristament, molts van quedar pel camí. Actualment, i malgrat una certa recuperació, molts restauradors i hotelers encara pateixen per afrontar puntualment les despeses corrents i tot això independentment del què suposa a nivell estrictament personal el pagament de la hipoteca o lloguer de la seva pròpia vivenda i altres despeses familiars. Això ha provocat que multitut de famílies, d’autònoms i petits empresaris del sector mantinguin la seva activitat però encara visquin personalment sobreendeutats en haver avalat pòlisses de crèdit o préstecs per a salvar els seus negocis.
Per donar resposta a situacions d’aquest tipus, afortunadament, a dia d’avui disposem d’una eina legal més que eficaç en la majoria dels casos. Es tracta del RD 1/2015, de 27 de febrer, més conegut com la Llei de la Segona Oportunitat (LSO).
Tanmateix, i malgrat que la LSO reconeix la cancel·lació de la totalitat de deutes preexistents, també és cert que actualment el crèdit públic segueix sense poder ser objecte d’exoneració, doncs queda expressament limitat a 10.000.-€ front l’AEAT i la TGSS. Aquest fet, malauradament, continua deixant a milers de persones en una insolvència indefinida atès que els seus principals deutes són amb l’Administració. No obstant això, la veritat és que la valoració global del què ha vingut oferint la Llei de la Segona Oportunitat a tots els nivells és altament satisfactòria. Així ho demostren les estadístiques que indiquen que les sol·licituds de concurs augmenten molt significativament any rere any.
Per acollir-se al dret que estableix la LSO, llevat una sèrie d’excepcions concretes, la majoria de les persones que mantenen diversos deutes amb diferents creditors són susceptibles d’acollir-se al dret a l’exoneració del passiu insatisfet, conegut com EPI, o el què és el mateix, al fet que se’ls cancel·lin tots els seus deutes, amb les limitacions ja indicades respecte del crèdit amb les administracions públiques.
Ara bé, convé en tot cas que els hotelers i restauradors que es vegin en situació d’insolvència o sobreendeutament a títol personal, s’assessorin degudament a través dels serveis jurídics de l’AEHT per a comprovar si compleixen els requeriments de la LSO i, d’altra banda, valorar si passar per aquest procés és convenient i pot afectar o no el seu patrimoni. En tot cas, en la majoria d’ocasions quan els deutes són importants i no hi ha patrimoni susceptible d’entrar en joc el procés concursal de la Segona Oportunitat és altament àgil i relativament ràpid per a posar fi, sovint, a casos que porten anys enquistats i a la insolvència cronificada que viuen multitut de famílies, amb el patiment que això comporta, aconseguint, a més, que s’esborrin els deutes de les llistes de morositat en les quals un es trobi immers, s’aturin ja des d’un inici tots els embargaments i, finalment, l’assetjament telefònic per part d’empreses de recobrament.
Per tot això, recomano a tots aquells restauradors i hotelers així com a qualsevol particular que es trobi a nivell personal en situació d’insolvència o sobreendeutament, que no deixin passar l’oportunitat de refer la seva vida i no dubtin que, sí que és possible quedar net per a tota la vida dels deutes existents.
Nil Hierro Abad, advocat de l’AEHT
