Semblava que el vi tan sols era fet per gent seria i d’edat avançada, d’un sector clàssic o inclús luxós. Però tot això ha canviat amb les noves fornades d’enòlegs, sumillers, tastadors i públic general interessat. El vi és per a un públic molt més ampli; el vi és emocional, social i genera benestar.
Quan parlem de vi acostumem a pensar únicament en ampolles, dipòsits, bótes… però parlar de vi és molt més transcendent. Parlem de famílies senceres, pobles i fins i tot ciutats que hi estan involucrades des dels diferents punts de la cadena de producció.
El món del vi és cultura i és d’allò més apassionant; des del tast, passant per la seva història, el clima que hi marca personalitat i el caràcter de les persones que el fan. Tots junts formen un context amb un únic objectiu: omplir la copa de felicitat.
Però què passa quan parlem de Tarragona i la seva relació amb el vi?
De fet, Tarragona és la província amb més denominacions d’origen vitivinícoles d’Espanya (una dada ben rellevant) i tenim un llegat molt extens que segurament no el coneixem del tot.
Des de fa més de 2000 anys que el vi ja es passejava per l’antiga Tarraco. El vi, pels romans, era la benedicció als déus i la forma de socialitzar-se. Les àmfores de vi de Tarraco ja eren un bé molt preuat en aquella època per la seva bona qualitat i es transportaven des del port fins a múltiples direccions, incloent-hi Roma.
Durant l’època medieval va ser l’esplendor del vi al nostre territori, sobretot en expansió i comercialització. Els monestirs i les seves granges van ser útils per l’elaboració i la divulgació d’aquest líquid gloriós. L’exportació a través dels rius i els mars amb la sortida i entrada a les grans ciutats portuàries estaven plenes de grans bótes i carretells de vi de procedència Tarragonina.
En l’actualitat, i gràcies a les immillorables condicions del nostre clima i sòl, existeix una continuïtat vitivinícola amb un mapa compost per aproximadament 4000 famílies de viticultors, 250 cellers i 8 DO’s diferents a la província. Tot una realitat autèntica i singular.
A Tarragona disposem de varietats de raïm com el macabeu, la garnatxa negra i la blanca, el cartoixà, el trepat, el moscatell, la carinyena, la parellada, la malvasia, el sumoll… fins i tot la varietat Tarragoní, que s’està tornant a recuperar. Cadascuna de les varietats de raïm s’identifiquen amb aromes i gustos propis, per enriquir i dotar de complexitat cada un dels nostres vins. Quina gran sort tenir tanta diversitat de varietats ben adaptades a la nostra zona!
Tota aquesta conjunció de vins i cellers amb marca pròpia estan en sinergia amb la gastronomia del territori. Perquè quan parlem de productes de proximitat, parlem de fruits extrets del mateix clima i sòl i, per tant, tindran la mateixa procedència i sabors similars. En aquest sentit, el maridatge de proximitat lliga per la seva lògica geogràfica.
La posició de Tarragona en relació a la gastronomia és totalment privilegiada, disposant d’un clima idoni per obtenir, tant al mar com a la muntanya, matèries primeres d’altíssima qualitat culinària. Així doncs, els nous coneixements i el treball en comú entre vi i gastronomia fan que la col·laboració entre la Federació AEHT i els cellers del territori sigui imprescindible per poder harmonitzar al màxim nivell ambdós sectors. Un maridatge perfecte!
Vicenç Ferré
Vicepresident del vi de l’AEHT
