El sector de l’hostaleria és un dels més actius, competitius i dinàmics de la nostra economia. Sempre està en constant evolució i cada any hi ha obertures i tancaments d’establiments arreu de la província, des de la costa fins a l’interior. Alguns d’aquests locals compten amb una llarga trajectòria i una clientela fidel, però les noves generacions no volen seguir amb el negoci familiar i d’altres locals són més nous però menys rendibles. La situació és clara: hi ha molta oferta i poca demanda.
Aquesta situació es deu, principalment, al fet que el sector s’enfronta a molts reptes que dificulten l’aposta dels empresaris per crear un nou negoci o per mantenir l’existent; com l’augment de costos de l’energia i les matèries primes o la falta de mà d’obra especialitzada. També podem atribuir-ho a que som un sector poc atractiu a nivell laboral, ja que cal treballar els festius i aquells empresaris valents i vocacionals que aposten per obrir un establiment de restauració, també confirmen aquesta dificultat a l’hora de contractar personal. Un altre dels motius que expliquen l’excés d’oferta respon al fet que històricament, muntar un bar o restaurant era la solució fàcil, però ara això ha canviat, ja que som un sector cada cop més professionalitzat i competitiu. A l’AEHT ho sabem de primera mà i per això la formació és un dels pilars de la nostra entitat com ho demostra el projecte de l’Aula de Cuina inaugurat enguany, clau per generar negocis rendibles i de qualitat. No podem deixar de mencionar els tràmits. Els ajuntaments són dinamitzadors claus del mercat immobiliari i en aquest sentit, cal que les administracions flexibilitzin i agilitzin processos com la llicència d’activitats o l’atorgament dels permisos per terrasses.
Així doncs, l’augment de costos, la manca de professionalització, les condicions intrínseques del sector i els tràmits burocràtics, són els principals motius que expliquen l’excés d’oferta de locals de restauració. Però també ho és el propi preu del traspàs, sovint més alt del que pertocaria, ja que no té en compte factors com per exemple que el mobiliari ja s’ha amortitzat i no es pot imputar en la seva totalitat. En aquest sentit, termes com la ubicació, les amortitzacions o les inversions de millora són aspectes que cal tenir en compte en la negociació del preu del traspàs per arribar a un acord just i raonable per ambdues parts.
En conclusió, els locals en traspàs esdevenen una oportunitat i una alternativa per a emprenedors que busquen posar en marxa un negoci amb una base sòlida o bé ampliar l’existent amb noves obertures. Però per seguir fent circular l’economia, cal estabilitzar els preus de traspàs, ser conscients que invertir en un bar o restaurant no és bufar i fer ampolles i, per últim, instar a l’administració a posar-se al costat de les persones que, amb passió i empenta, volen seguir omplint de vida els locals de la ciutat.
Marcel Roselló,
vicepresident de compra-venda de l’AEHT
