El nou pla estatal antitabac preveu convertir les terrasses de bars i restaurants en espais lliures de fum, tant de les cigarretes convencionals com del vapejadors. Un nou pla que no ha agradat a alguns sectors i ha merescut aplaudiments en altres. En el cas del sector hostaler, ha causat certes reticències per la por a perdre clientela, però des de l’AEHT, tot i estar en desacord en alguns aspectes o témer les possibles conseqüències, creiem que la salut és cada cop més protagonista de les nostres vides i que com a sector hem de posar-nos-hi al costat i veure-la com una oportunitat: de negoci, sí; però també de benestar col·lectiu.
Fa trenta anys es fumava als hospitals i a les oficines. Si mirem qualsevol sèrie dels 90, ens sembla que ens arribi l’olor de fum que inunda el setting. O si ho recordeu, quan anàvem a un restaurant, tornàvem a casa amb la roba impregnada de fum. El que abans vèiem com a normal i habitual, ara ens sorprèn i ens sembla d’una època passada. Al final, ens hi hem acostumat, fumadors i no fumdaors, ja que els humans tenim aquesta tendència a adaptar-nos als canvis. Per aquest motiu, no crec que el fet de prohibir el tabac a les terrasses ens faci perdre clients. El mateix es pensava quan es va prohibir fumar als interiors, i no va ser així. Les persones fumadores no escullen una casa en comptes d’un restaurant per poder fumar, sinó que habitualment prefereixen la segona opció perquè és un espai idoni per poder gaudir i compartir. Així que crec que, com a sector, ens hem de treure aquesta por del damunt.
L’important és que la llei és per a tots, i entre tots, construirem un lloc més sa per viure i gaudir. Perquè si com a entitat parlem de productes de proximitat, de sostenibilitat i, en conseqüència, de vida; crec que hem de ser conseqüents i acceptar que les terrasses siguin zones lliures de fum. Amb això, des de l’AEHT, no volem anar en contra de la llibertat que té cadascú per fumar o no fumar, al contrari, tan sols volem veure el got mig ple, ser permeables als canvis i aprofitar les oportunitats.
No obstant aquest posicionament a favor de la proposta, sí que vull remarcar que, com ja ha passat en altres casos, es tracta d’una llei que no ha comptat amb l’opinió del sector i que implicarà alguns perjudicis als restaurants i hotels, per exemple, que els nostres cambres, almenys inicialment, hauran d’assumir una tasca que no els hi pertoca, la de vigilants de seguretat.
Per últim, ens pot espantar el fet que cap país veí, excepte Suècia, té una normativa tan estricta. I aquesta diferència, ens pots generar por a perdre clientela, perquè potser els turistes triaran un altre destí on puguin fumar. Però creieu que la nova llei, si finalment s’aplica, serà més potent que la nostra gastronomia, els nostres paisatges o el nostre patrimoni? Jo, sincerament, no ho crec. Però si aquest argument no us serveix, us en proposo un altre: prohibir el tabac a les terrasses és una oportunitat per atraure a un tipus de client que busca espais más saludables i confortables. La gent cada cop es cuida més, sobretot els consumisors sèniors i joves, els quals estan molt més preocupats per la seva salut que les generaciones anteriors. I aquest canvi de tendència ens beneficia, com a empresa i com a país.
No sabem si finalment s’aprovarà la llei. El que sabem és que, com a sector, hem de posar aquest debat sobre la taula, tal com hem fet ara, i vetllar per un bé comú, com és la salut pública, sense perdre de vista la del nostre negoci.
Raffa Olivier
Secretari de l’AEHT
