Josep Gomis. President de la Fundació Onada

 

“Les persones amb discapacitat són molt útils per desenvolupar qualsevol tasca a l’hostelería”

 

gomis-web

– M’agradaria que m’expliques els principals eixos de la Fundació Onada quant a formació i inserció laboral?

Bé, el principal és donar suport a la formació per aquelles persones que més ens necessiten. L’objectiu és preservar la seva dignitat i capacitació com a persones i preparar-los per inserir-los en el món laboral en el lloc més adient. La finalitat principal seria aconseguir que les persones en discapacitat entrin en el món laboral, ja sigui a través d’activitats pròpies de la fundació o en empreses privades i publiques.

– Els objectius, s’estan assolint?

Sí, i tot gràcies al grup de professionals que componen l’organigrama de la nostra entitat, des del primer fins a l’últim, no només per la seva professionalitat sinó també per  una gran dosi vocacional. La Fundació Onada té la sort de comptar amb un equip extraordinari, amb molta experiència en el seu treball i una dedicació que es digna d’elogi.

– Aquest any han posat en marxa el projecte de l’Espai Trobada a Camp Clar, que ens en pot explicar?

És una experiència molt nova, es basa amb la implicació tant de la institució com de la gent del barri per compartir activitats de tot tipus i fer sentir a la nostra gent part d’una comunitat. Ho estem aconseguint, mitjançant cursos que hi fem i participant a les activitats que es fan al barri. En aquest sentit, l’acceptació i la col·laboració de la gent de Camp Clar ha estat extraordinària. La sensibilitat, el voluntariat, la col·laboració i l’estimació cap a les persones que tenim és realment extraordinària.

– De formació, se’n fa molta?

Sí, tot i que tenim diverses activitats pròpies, realitzem formació principalment en jardineria i hoteleria adaptada al perfil de cada persona.

– Per centrar-nos una mica en el sector hostaler, quines són les accions que estan realitzant?

Ara estem realitzant cursos de cuina a l’Espai Trobada, amb gent del barri i persones amb discapacitat. A Santa Teresa del Vendrell amb la col·laboració de l’Associació d’Hosteleria del Baix Penedès, també s’està treballant molt en aquest camp, tenen molta experiencia. Hi ha professionals molt preparats que ens faciliten molt la feina i per tant la seva aportació és molt important.

– Com està funcionant?

Molt bé, el que em comenten és que no hauríem de parar de fer-ne, però necessitem ajuts i suport econòmic per poder tirar endavant aquests cicles formatius. És una feina que hem de fer entre tots.

– Hi hauria d’haver més esforç per part dels sectors econòmics implicats?

Potser haurien de pensar una mica més amb nosaltres. Els nostres usuaris, estan capacitats per fer la feina de qualsevol persona depenent del lloc. Hi ha empreses que ja ho tenen en compte, i que ens donen suport, però hauria de ser més generalitzat. Per persones amb discapacitat cobrir un lloc de treball que sí que poden fer, és bàsic.

– Es troben amb moltes barreres a l’hora de contractar persones amb discapacitat per part de les empreses?

No i cada vegada menys. Sobretot en aquelles empreses que ja han tingut algun treballador amb discapacitat i han vist que el resultat és bo. Quan li demanes de fer una feina a aquesta persona te la fa i molt ben feta. Són persones realment tant vàlides com qualsevol altra.

– Quins són els sectors més oberts a contractar-les?

Tenim un gran suport de les empreses del sector químic i també d’algunes d’hostaleria. Altrament, tenim un servei de jardineria molt bo i són moltes les empreses públiques que el demanen. En aquest sentit, hem rebut molt suport d’ajuntaments, com el de Tarragona o Salou que s’emporten el gruix dels nostres serveis, ja sigui en jardineria, neteja, etc.

– En un lloc com el nostre on el turisme és un sector de gran pes econòmic, haurien d’haver més sinergies, en aquest sentit?

Estem en un moment en què ja comença a notar-se un augment de col·laboracions i això és d’agrair.

– Potser hauríem de prendre d’exemple la tasca que s’està fent des de la Fundació Santa Teresa al Vendrell.

Sí, tota la feina que estan fent allà s’hauria de traspassar a aquesta zona. Allí fan de tot, tenen molta experiència, i els seus serveis estan molt implantats al territori. També imparteixen cursos de jardineria i manipulació,. Tot i que ha baixat una mica la feina, degut a la crisi, s’està mantenint el nivell laboral a través d’algunes empreses.

– Si parlem de la inserció laboral dins de l’hostaleria, quins llocs són els més idonis per a les persones amb discapacitat?

Podem estar a tot arreu, a la cuina, com auxiliars de menjador, etc. Depenen del nivell de cada persona poden fer moltes tasques. Són persones molt útils per fer qualsevol servei dins de l’hoteleria.

– Experiències en hostaleria com les del Tast de Poblet, com han funcionat?

Es va paralitzar per problemes burocràtics, però aquest any amb el nostre suport tornarà a realitzar-se. És una experiència molt important perquè es treballa amb persones en risc d’exclusió social. Com el que estem fent amb col·laboració amb l’Ajuntament de Salou i la Generalitat amb un grup de vint persones per serveis de jardineria.

– Com és el dia a dia amb les persones amb algun tipus de discapacitat?

És molt gratificant, no solc fer servir la paraula discapacitat, per mi són persones diferents. Tenen uns valors que nosaltres no tenim, són gent que no menteix, no hi ha hipocresía i són molt agraïdes. De totes les feines que he fet en la meva vida aquesta és amb la que em sento més útil i em dóna més retorn. Quan aconsegueixes alguna cosa, el retorn no té preu. Et desperten  molta tendresa i una sensibilitat que dóna molta pau.

– Suposo que és el que passa quan aconsegueixes projectes com el del Parc del Francolí?

Si i n’estem molt orgullosos. Vam arribar a un acord amb l’ajuntament de Tarragona que a canvi de realitzar les feines de jardineria al Parc del Francolí, deixar-nos administrar-lo. Hem posat en marxa moltes iniciatives i instal·lat un xiringuito, que ens ha permès tenir unes 25 persones treballant constantment. Hi portem pocs mesos però estem encantats amb el projecte i la resposta de l’entorn i el veïnatge ha estat molt bona. Els nostres treballadors es realitzen com a persones i se senten millor.

– Quins són el projectes que tenen a curt termini?

Continuar per aquest camí, que creiem que és el bo. Tenim la sort de comptar amb un equip de persones molt sensibles en aquest tema, busquem noves oportunitats per obrir nous camins de treball. Exemples com el del Parc del Francolí, ens permeten oferir l’experiència a altres ajuntaments, i per tant, el que volem és que les experiències que donen bons resultats poder-les fer a altres llocs.

– Que significa per vostè ser president de la Fundació Onada?

És sentir-me útil, que és molt important. Presideixo altres institucions, però aquesta és la que més em motiva, em fa sentir bé. No porto el dia a dia complet, però ens reunim molt sovint per veure el que podem fer o podem millorar. És molt reconfortant. Ser útil als altres, no només als discapacitats a tothom, és una satisfacció. Poder resoldre un problema humà no té preu, no és compensable en diners ni en res material. El que sents, no es pot explicar i en aquests moments on s’anteposen criteris purament mercantilistes i de diners, a situacions desgraciades éncara és més satisfactori. Tenim poc temps per a pensar, quan has de decidir sobre un problema, el primer que has de pensar és a qui pots fer mal, i si val la pena fer-lo, no podem ser egoistes.

Fotos: Cristina Aguilar

Be the first to comment

Leave a Reply

Tu dirección de correo no será publicada.


*